OLESA. Un bon exemple a seguir

OLESA NO POT RESTAR INDIFERENT

Ens volen enganyar. Diuen que no hi ha diners, i amb aquesta excusa ens imposen unes mesures i una reforma laboral que són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors i treballadores, pensionistes i la resta de sectors populars.

Però no hi ha falta de riquesa, sinó que sobren lladres! A tall d’exemple, el Banc Santander ha guanyat 2.215 milions d’euros només en el primer trimestre d’aquest any.

El que sabem del cert és que, a Olesa i arreu, el nombre de persones a l’atur, de gent hipotecada, de comerços tancats i de noves famílies pobres no para de crèixer, així com la humiliant recerca de feina d’ETT en ETT i a base de costosos desplaçaments que desestructuren la vida familiar i personal.

 La reforma aprovada el proppassat dia 9 de setembre al Parlament espanyol és el súmmum. La gent està farta d’aquest sistema. Reivindiquem el dret a decidir el nostre model econòmic i social. Generem prou riquesa per garantir treball digne, pensions i serveis públics per a tothom. El que cal és que aquesta riquesa es reparteixi entre la majoria: la població treballadora (persones assalariades, no assalariades, aturades, precàries, pageses, botigueres, jubilades, disminuïdes, estudiants, petites empreses industrials i de serveis...).

En cap cas no hem de pagar la crisi que han originat aquests lladres. No són les condicions de treball ni el mercat de treball que han portat a la crisi a la  qual ens han ficat. Mirant el PIB espanyol des dels anys 80, s’observa que la participació dels salaris s’ha reduït dràsticament; en canvi, s’ha incrementat espectacularment la participació de les rendes del capital, especialment les rendes financeres. Els darrers 30 anys, cada reforma laboral ha empitjorat les condicions laborals de la classe treballadora, i el govern encara no ha demanat cap sacrifici a aquells que s’han aprofitat del miracle espanyol: els beneficis empresarials van crèixer un 73% entre 1995 i 2005, mentre que els costos laborals van augmentar només un 3,7%.


Recordem:

Es regala a la banca i a les grans empreses milers de milions d’euros, es redueixen els salaris en el sector públic, es congelen les pensions, s’elimina el xec-nadó, es retalla la dotació per atendre les persones depenents, s’apugen els impostos per a qui menys cobra.

Amb la reforma laboral, s’abarateix l’acomiadament i la necessitat que les empreses demostrin pèrdues per poder utilitzar-lo. Tot plegat és només el començament. Es pretén, a més, ampliar l’edat de jubilació, reduir el subsidi d’atur, abaixar el sou a la resta de treballadores i treballadors.

La crisi profunda d’aquest sistema arcaïc que no garanteix ni la vida ni el futur de la gent deixa al descobert, dia rere dia, que el marc institucional és corrupte i caduc. Per això, la desobediència civil (de la qual la vaga n’ha de ser una expressió) és fonamental.

Hi ha qui pensa: “Els motius d’aquesta vaga no m’afecten”. A banda que fóra just anar a la vaga per solidaritat; a banda que cal preparar un altre futur per als nostres fills i filles; les condicions laborals i els llocs de treball estan en perill. Cal aturar aquesta cadena de despropòsits:

-Disminució dels impostos de les rendes superiors
-Augment de la regressivitat fiscal
-Desregulació dels mercats laborals a fi d’afeblir el moviment sindical i la força laboral
-Disminució de la despesa pública i, per tant, del béns i serveis públics
-Dissolució de drets laborals i socials
-Enorme creixement de les rendes superiors a costa de les mitjanes i les inferiors... És a dir, els rics han esdevingut super rics a costa de tota la resta d’humans, concentrant-se fins a un punt extrem el poder econòmic i polític.

Els governs i els poders reals haurien d’explotar altres vies de sanejament:  Aplicar una fiscalitat més dura en les transaccions del mercat financer, castigar l’evasió fiscal i reduir el pressupost militar, que cada dia ens costa 50 milions d’euros. No ho volen, és clar.

Davant d’aquesta situació, no hem de caure en pessimismes; cal denunciar-la i apostar per crear espais i viure de manera alternativa, crear xarxes de solidaritat. Volem que la vaga general sigui massiva; que afecti la producció de manera que no surti de franc a la patronal; que sigui de tothom per tal que unes persones no supleixin el treball d’unes altres, i que tingui continuïtat. Volem també solidaritzar-nos amb les mobilitzacions europees que s’estan duent a terme per idèntics motius.

Animem tothom a participar en l’extensió de la vaga, a no comprar res el dia 29 i a fer una mobilització activa, al carrer, durant aquest dia.

Convoquem també el mateix 29 de setembre, a les 11 del matí, davant l’Ajuntament d’Olesa, a una concentració per tal de demostrar la nostra indignació.

Olesanes i olesans per la vaga general i +