Por estas y otras razones
El próximo miércoles día 29, los sindicatos de los trabajadores han convocado una huelga general contra los recortes sociales que el “gobierno socialista” está aplicando en detrimento de amplias capas de la población y que afectan fundamentalmente a pensionistas y trabajadores.
Las medidas económicas impuestas por el mal llamado “gobierno socialista”, tienen como principal objetivo dar confianza a los mercados, es decir: asegurar el dinero de los especuladores financieros. Objetivamente estas medidas persiguen dos fines:
a) Contención del gasto = ahorro = recortes sociales.
b) Reducción del déficit = + ahorro = - déficit = los especuladores, es decir los mercados, tienen la tranquilidad que cobrarán la deuda que compran al estado español
Lo más paradójico de todo esto, es que los mismos que nos han llevado a la crisis nos imponen las soluciones: los mercados imponen a los gobiernos “soberanos”, elegidos democráticamente, las medidas que han de adoptar en sus respectivos países y que normalmente siempre consisten en exigir sacrificios a los más débiles; visto esto tendríamos que hacernos dos preguntas:
1) ¿Quién manda: los mercados o los gobiernos formalmente democráticos y que teóricamente representan los intereses de la ciudadanía?
2) ¿Qué clase de políticos tenemos, que al inicio de la crisis hablan de refundar el capitalismo:
- controlar la circulación de capitales
- imponer tasas a las operaciones especulativas
- abolir los paraísos fiscales
Y en cambio para lo único que demuestran coraje es para solicitar a sus propios pueblos más sacrificios para satisfacer a los especuladores.
Todas estas medidas que nos imponen los mercados y cuyo ejecutor práctico es, repito, el mal llamado “gobierno socialista” del Sr. Zapatero, se traduce fundamentalmente en una cosa; menos dinero en circulación:
- Reducción salarial
- Congelación de pensiones
- Subidas de impuestos (IVA +2%)
- Subidas de precios de servicios básicos (luz +5%)
- Anulación de ayudas a la familia (cheque bebé)
- Etc.
Menos dinero en circulación = menos consumo = menos ventas y la cadena sigue, menos ventas = menos producción = despidos o cierres = paro = crisis (el parado ya no puede comprar nada, se le disocia de la dinámica del mercado, pues en la practica se anula su papel como consumidor).
Ante la situación que se está creando de crisis económico-social y la convocatoria de huelga del miércoles 29, considero conveniente hacer algunas consideraciones desde un punto de vista más próximo a nuestros vecinos y una connotación más profesional en lo que a nuestro colectivo se refiere:
a) Como ciudadanos creo que deberíamos de ser solidarios, pues todos tenemos referencias por nuestros vecinos, que son a la vez nuestros clientes, de situaciones dramáticas de familias donde se ha instalado la angustia, donde el marido y la mujer son desempleados, amenaza de desahucio, necesidad de recurrir al banco de alimentos, etc.
b) Como comerciantes somos los primeros interesados en que las familias mantengan y acrecenten su poder adquisitivo, pues es algo tan básico como decir que:
- sin poder adquisitivo no hay consumo
- sin consumo no hay negocio
c) Como autónomos:
- Somos un colectivo muy numeroso, pero silencioso
- Nuestro peso económico y social es determinante y si los autónomos parásemos, sin lugar a dudas se pararía el país, pero sin embargo no tenemos ningún peso ni influencia política y todavía peor; carecemos de estructuras organizativas propias que nos permitan defender nuestros derechos frente a las administraciones correspondientes.
- Nuestra productividad es alta, pues practicamos un horario que a la vez es intensivo y extensivo, nuestra aportación al PIB es nada desdeñable, pero el reconocimiento que hemos recogido hasta ahora por parte de todas las administraciones y gobiernos ha sido mínimo, igual que son nuestros derechos en una situación de baja por enfermedad o cese de la actividad (entendemos ésta como paro forzoso).
- Como empleadores, nuestro papel es fundamental y decisivo en ese 80% de la población activa que ocupa la pequeña y mediana empresa; sin embargo ante una situación de necesidad financiera de PYMES y autónomos, solo las compañías transnacionales que amenazan con la deslocalización del centro de trabajo reciben ayudas económicas de la Generalitat o del gobierno central, pues a lo que temen nuestros políticos es al conflicto social que puede representar el despido de cientos o miles de trabajadores, ejemplos hemos visto unos cuantos: Nissan, SEAT, etc.
Terminando: por las razones expuestas y otras que se quedan en el tintero, considero que el día 29–09–2010 es una buena oportunidad para decirle al “gobierno socialista” del Sr. Zapatero que:
¡ASI NO!
Por eso os comunico que me uniré a la convocatoria no abriendo mi negocio. Que cada uno haga lo que por convicción crea.
Solo y antes de acabar, si tanta necesidad tienen de ahorrar que empiecen por los gastos militares y más concretamente por la intervención en la guerra de Afganistán, pues además de que nos ha costado unas cuantas decenas de vidas que es lo más trágico y dramático, en el aspecto económico el estado español lleva gastados más de 2.200 millones de euros, Afganistán nos cuesta un millón de euros al día.
¡Que bien vendrían ahora y aquí esos millones de euros!
Jesús Sobrino
Presidente Associació de Comerciants Sanllehy*Comerç
dimecres, 29 de setembre del 2010
dimarts, 28 de setembre del 2010
Informar i conscienciar
Hola Companys.
La tasca d'un comitè és molt difícil.
Cal plantejar la situació de la població en general. Com hem arribat després de 30 anys de democràcia controlada pels exfranquistes, banca i militars.
Cal veure la força i la il·lusió per canviar les coses i cal veure si el moment és bo. El paper dels informadors i contra informadors. La Mass Media i els seus organs.
Evidentment davant d'un atac del poder econòmic contra la població en general s'ha de donar una resposta. La reforma laboral del liberalisme salvatge toca molts formes d'explotació econòmica. Va directament en contra dels treballadors, d'ara i del futur.
Quina?
Hi ha que creu que es pot esperar a veure'les venir. Si hi ha moguda o no. A les hores decidiran que fan. Oportunistes.
Hi ha peimistes que diu que no hi ha res a fer. Què el poder econòmic és molt gran i que ho té tot lligat. Accepten la situació de perdua de llibertat i de sumissió
Hi ha qui creu que s'ha de fer alguna cosa, per molestar, per fer soroll, a nivell testimonial. No volen canviar les coses. Tenen el convenciment que no es pot fer res però cal rebelar-se cridar, fer contestació.
Hi ha que creuen que s'ha de lluitar i confraternitzar amb els que no ho veuen així, com si fos un tema de qui pot tenir més raó si tots la tenim. Les idees són totes respectables. Això çes una mentida. Les persones són repectades, Les idees són combatudes i igual que l'error, la malícia, la prepotència.
Hi ha persones decidides a canviar les coses i que passi el que passi anirana canviar-les. Saben qui és qui i a qui es pot confiar i qui no.
Cal vigilar i desconfiar del qui fa el joc al poder, qui es deixa comprar o convencer, qui és poc fiable perquè té interessos creats amb molts llocs.
Solament les persones integres, consciènciades, però pràctiques poden tirar endavant. Cal conscienciar aquestes persones , educar-les dotar-les de programa d'acció i d'un periode cada cop més radical. Cal una constant replantejar les formes d'actuar, les actuacions fetes, els errors d'estratègia i els errors de plantejament. Però no estan tot el dia debaten.
Aquests són els que poden canviar les coses.
Tots els altres són elements del camí. Elements que ens anem troban al dia dia de la lluita per la llibertat. Només arriban a la veritable llibertat per tothom ens pararem. O CAUREM EN LA LLUITA.
Toni
dissabte, 25 de setembre del 2010
OLESA. Un bon exemple a seguir
OLESA NO POT RESTAR INDIFERENT
Ens volen enganyar. Diuen que no hi ha diners, i amb aquesta excusa ens imposen unes mesures i una reforma laboral que són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors i treballadores, pensionistes i la resta de sectors populars.
Però no hi ha falta de riquesa, sinó que sobren lladres! A tall d’exemple, el Banc Santander ha guanyat 2.215 milions d’euros només en el primer trimestre d’aquest any.
El que sabem del cert és que, a Olesa i arreu, el nombre de persones a l’atur, de gent hipotecada, de comerços tancats i de noves famílies pobres no para de crèixer, així com la humiliant recerca de feina d’ETT en ETT i a base de costosos desplaçaments que desestructuren la vida familiar i personal.
La reforma aprovada el proppassat dia 9 de setembre al Parlament espanyol és el súmmum. La gent està farta d’aquest sistema. Reivindiquem el dret a decidir el nostre model econòmic i social. Generem prou riquesa per garantir treball digne, pensions i serveis públics per a tothom. El que cal és que aquesta riquesa es reparteixi entre la majoria: la població treballadora (persones assalariades, no assalariades, aturades, precàries, pageses, botigueres, jubilades, disminuïdes, estudiants, petites empreses industrials i de serveis...).
En cap cas no hem de pagar la crisi que han originat aquests lladres. No són les condicions de treball ni el mercat de treball que han portat a la crisi a la qual ens han ficat. Mirant el PIB espanyol des dels anys 80, s’observa que la participació dels salaris s’ha reduït dràsticament; en canvi, s’ha incrementat espectacularment la participació de les rendes del capital, especialment les rendes financeres. Els darrers 30 anys, cada reforma laboral ha empitjorat les condicions laborals de la classe treballadora, i el govern encara no ha demanat cap sacrifici a aquells que s’han aprofitat del miracle espanyol: els beneficis empresarials van crèixer un 73% entre 1995 i 2005, mentre que els costos laborals van augmentar només un 3,7%.
Recordem:
Es regala a la banca i a les grans empreses milers de milions d’euros, es redueixen els salaris en el sector públic, es congelen les pensions, s’elimina el xec-nadó, es retalla la dotació per atendre les persones depenents, s’apugen els impostos per a qui menys cobra.
Amb la reforma laboral, s’abarateix l’acomiadament i la necessitat que les empreses demostrin pèrdues per poder utilitzar-lo. Tot plegat és només el començament. Es pretén, a més, ampliar l’edat de jubilació, reduir el subsidi d’atur, abaixar el sou a la resta de treballadores i treballadors.
La crisi profunda d’aquest sistema arcaïc que no garanteix ni la vida ni el futur de la gent deixa al descobert, dia rere dia, que el marc institucional és corrupte i caduc. Per això, la desobediència civil (de la qual la vaga n’ha de ser una expressió) és fonamental.
Hi ha qui pensa: “Els motius d’aquesta vaga no m’afecten”. A banda que fóra just anar a la vaga per solidaritat; a banda que cal preparar un altre futur per als nostres fills i filles; les condicions laborals i els llocs de treball estan en perill. Cal aturar aquesta cadena de despropòsits:
-Disminució dels impostos de les rendes superiors
-Augment de la regressivitat fiscal
-Desregulació dels mercats laborals a fi d’afeblir el moviment sindical i la força laboral
-Disminució de la despesa pública i, per tant, del béns i serveis públics
-Dissolució de drets laborals i socials
-Enorme creixement de les rendes superiors a costa de les mitjanes i les inferiors... És a dir, els rics han esdevingut super rics a costa de tota la resta d’humans, concentrant-se fins a un punt extrem el poder econòmic i polític.
Els governs i els poders reals haurien d’explotar altres vies de sanejament: Aplicar una fiscalitat més dura en les transaccions del mercat financer, castigar l’evasió fiscal i reduir el pressupost militar, que cada dia ens costa 50 milions d’euros. No ho volen, és clar.
Davant d’aquesta situació, no hem de caure en pessimismes; cal denunciar-la i apostar per crear espais i viure de manera alternativa, crear xarxes de solidaritat. Volem que la vaga general sigui massiva; que afecti la producció de manera que no surti de franc a la patronal; que sigui de tothom per tal que unes persones no supleixin el treball d’unes altres, i que tingui continuïtat. Volem també solidaritzar-nos amb les mobilitzacions europees que s’estan duent a terme per idèntics motius.
Animem tothom a participar en l’extensió de la vaga, a no comprar res el dia 29 i a fer una mobilització activa, al carrer, durant aquest dia.
Convoquem també el mateix 29 de setembre, a les 11 del matí, davant l’Ajuntament d’Olesa, a una concentració per tal de demostrar la nostra indignació.
Olesanes i olesans per la vaga general i +
Ens volen enganyar. Diuen que no hi ha diners, i amb aquesta excusa ens imposen unes mesures i una reforma laboral que són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors i treballadores, pensionistes i la resta de sectors populars.
Però no hi ha falta de riquesa, sinó que sobren lladres! A tall d’exemple, el Banc Santander ha guanyat 2.215 milions d’euros només en el primer trimestre d’aquest any.
El que sabem del cert és que, a Olesa i arreu, el nombre de persones a l’atur, de gent hipotecada, de comerços tancats i de noves famílies pobres no para de crèixer, així com la humiliant recerca de feina d’ETT en ETT i a base de costosos desplaçaments que desestructuren la vida familiar i personal.
La reforma aprovada el proppassat dia 9 de setembre al Parlament espanyol és el súmmum. La gent està farta d’aquest sistema. Reivindiquem el dret a decidir el nostre model econòmic i social. Generem prou riquesa per garantir treball digne, pensions i serveis públics per a tothom. El que cal és que aquesta riquesa es reparteixi entre la majoria: la població treballadora (persones assalariades, no assalariades, aturades, precàries, pageses, botigueres, jubilades, disminuïdes, estudiants, petites empreses industrials i de serveis...).
En cap cas no hem de pagar la crisi que han originat aquests lladres. No són les condicions de treball ni el mercat de treball que han portat a la crisi a la qual ens han ficat. Mirant el PIB espanyol des dels anys 80, s’observa que la participació dels salaris s’ha reduït dràsticament; en canvi, s’ha incrementat espectacularment la participació de les rendes del capital, especialment les rendes financeres. Els darrers 30 anys, cada reforma laboral ha empitjorat les condicions laborals de la classe treballadora, i el govern encara no ha demanat cap sacrifici a aquells que s’han aprofitat del miracle espanyol: els beneficis empresarials van crèixer un 73% entre 1995 i 2005, mentre que els costos laborals van augmentar només un 3,7%.
Recordem:
Es regala a la banca i a les grans empreses milers de milions d’euros, es redueixen els salaris en el sector públic, es congelen les pensions, s’elimina el xec-nadó, es retalla la dotació per atendre les persones depenents, s’apugen els impostos per a qui menys cobra.
Amb la reforma laboral, s’abarateix l’acomiadament i la necessitat que les empreses demostrin pèrdues per poder utilitzar-lo. Tot plegat és només el començament. Es pretén, a més, ampliar l’edat de jubilació, reduir el subsidi d’atur, abaixar el sou a la resta de treballadores i treballadors.
La crisi profunda d’aquest sistema arcaïc que no garanteix ni la vida ni el futur de la gent deixa al descobert, dia rere dia, que el marc institucional és corrupte i caduc. Per això, la desobediència civil (de la qual la vaga n’ha de ser una expressió) és fonamental.
Hi ha qui pensa: “Els motius d’aquesta vaga no m’afecten”. A banda que fóra just anar a la vaga per solidaritat; a banda que cal preparar un altre futur per als nostres fills i filles; les condicions laborals i els llocs de treball estan en perill. Cal aturar aquesta cadena de despropòsits:
-Disminució dels impostos de les rendes superiors
-Augment de la regressivitat fiscal
-Desregulació dels mercats laborals a fi d’afeblir el moviment sindical i la força laboral
-Disminució de la despesa pública i, per tant, del béns i serveis públics
-Dissolució de drets laborals i socials
-Enorme creixement de les rendes superiors a costa de les mitjanes i les inferiors... És a dir, els rics han esdevingut super rics a costa de tota la resta d’humans, concentrant-se fins a un punt extrem el poder econòmic i polític.
Els governs i els poders reals haurien d’explotar altres vies de sanejament: Aplicar una fiscalitat més dura en les transaccions del mercat financer, castigar l’evasió fiscal i reduir el pressupost militar, que cada dia ens costa 50 milions d’euros. No ho volen, és clar.
Davant d’aquesta situació, no hem de caure en pessimismes; cal denunciar-la i apostar per crear espais i viure de manera alternativa, crear xarxes de solidaritat. Volem que la vaga general sigui massiva; que afecti la producció de manera que no surti de franc a la patronal; que sigui de tothom per tal que unes persones no supleixin el treball d’unes altres, i que tingui continuïtat. Volem també solidaritzar-nos amb les mobilitzacions europees que s’estan duent a terme per idèntics motius.
Animem tothom a participar en l’extensió de la vaga, a no comprar res el dia 29 i a fer una mobilització activa, al carrer, durant aquest dia.
Convoquem també el mateix 29 de setembre, a les 11 del matí, davant l’Ajuntament d’Olesa, a una concentració per tal de demostrar la nostra indignació.
Olesanes i olesans per la vaga general i +
DIARI DE LA VAGA DE CAN BARÓ
REUNIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL DIA 22 -9-010
Ahir dia 22-9, als locals de la parròquia, ens vam aplegar Veïns i Veïnes per parlar de la vaga del 29 i si com a barri de Can Baró podríem fer alguna cosa.
L’assistència va ser important, tot i que jugava el Barça i que la convocatòria havia estat amb molts pocs dies. A més a més van comptar a una representació del col·lectiu del transport de TMB. Els companys del transport van explicar la situació actual de retallades i reformes laborals i com afecta als ciutadans d’aquest país.
L’atac als drets dels ciutadans solament demana una resposta contundent. TOTS A LA VAGA!
Altres temes de la reunió eren la resposta com a barri. Creiem que el nostre barri ja està sensibilitzat. Però Cal fer més tasques de sensibilització i d’informació, actuacions concretes per difondre tal com puguem la idea de tancar-ho tot aquest dia. Ens juguem molt en aquesta vaga general.
Company va explicar la situació de precarietat que viuen molts treballadors en empreses petites i en crisi. Aquests tenen una pressió davant de la vaga. És molt d’agrair que les persones així facin vaga. No tothom està en les mateixes condicions, Uns tenen por a ser acomiadats, altres no poden deixar per serveis mínims. Es difícil la situació
Com ens havien de dir davant del barri de Can Baró. Van sortir diferents noms i al final vam triar el de Comitè de Vaga de Can Baró.
Vam decidir fer un material propi que distribuiríem amb el que ja hi ha fet.
La Vaga és unitària i tots els col·lectius que la recolzen tenen cabuda.
Vam repartir les tasques per fer material. Uns fulls, octavetes i pancartes.
Una proposta era de treballar amb altres barris que tenen més tradició de lluita i que ja tenen una organització. El perill era que podíem quedar difuminats en un col·lectiu més gran i que la gent de Can Baró no ho sentis com a propi i no participes. No va semblar malament fer-la cercavila amb la gent del Guinardó. Calia buscar material per la cercavila i per fer soroll. Calia permisos i s’havien de demanar. L’encarregat parlaria amb el districte.
Necessitat d’una bossa de la Vaga. Vam proposar que es pagues cadascú de la seva butxaca i després fer-ne la repartició, cercar recursos o fer un acte per recollir diners.
Vam estar d’acord i vam proposar : Una recollida de material que ja existia i que estava al nostre abast. Una redistribució entre nosaltres i gent del nostre grup, i accions, com una cercavila conjunta amb la gent del Guinardó. La formació de piquets va quedar per la reunió del dimarts 28-9 a les 20 hores, al mateix lloc.
NO A LES RETALLADES SOCIALS I LA REFORMA LABORAL.
ç
L’ATAC DEL CAPITAL EXIGEIX UNA RESPOSTA CIUTADANA CONTUNDENT
TOTS A LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE 2010
COMITÉ DE VAGA DE CAN BARÓ
Ahir dia 22-9, als locals de la parròquia, ens vam aplegar Veïns i Veïnes per parlar de la vaga del 29 i si com a barri de Can Baró podríem fer alguna cosa.
L’assistència va ser important, tot i que jugava el Barça i que la convocatòria havia estat amb molts pocs dies. A més a més van comptar a una representació del col·lectiu del transport de TMB. Els companys del transport van explicar la situació actual de retallades i reformes laborals i com afecta als ciutadans d’aquest país.
L’atac als drets dels ciutadans solament demana una resposta contundent. TOTS A LA VAGA!
Altres temes de la reunió eren la resposta com a barri. Creiem que el nostre barri ja està sensibilitzat. Però Cal fer més tasques de sensibilització i d’informació, actuacions concretes per difondre tal com puguem la idea de tancar-ho tot aquest dia. Ens juguem molt en aquesta vaga general.
Company va explicar la situació de precarietat que viuen molts treballadors en empreses petites i en crisi. Aquests tenen una pressió davant de la vaga. És molt d’agrair que les persones així facin vaga. No tothom està en les mateixes condicions, Uns tenen por a ser acomiadats, altres no poden deixar per serveis mínims. Es difícil la situació
Com ens havien de dir davant del barri de Can Baró. Van sortir diferents noms i al final vam triar el de Comitè de Vaga de Can Baró.
Vam decidir fer un material propi que distribuiríem amb el que ja hi ha fet.
La Vaga és unitària i tots els col·lectius que la recolzen tenen cabuda.
Vam repartir les tasques per fer material. Uns fulls, octavetes i pancartes.
Una proposta era de treballar amb altres barris que tenen més tradició de lluita i que ja tenen una organització. El perill era que podíem quedar difuminats en un col·lectiu més gran i que la gent de Can Baró no ho sentis com a propi i no participes. No va semblar malament fer-la cercavila amb la gent del Guinardó. Calia buscar material per la cercavila i per fer soroll. Calia permisos i s’havien de demanar. L’encarregat parlaria amb el districte.
Necessitat d’una bossa de la Vaga. Vam proposar que es pagues cadascú de la seva butxaca i després fer-ne la repartició, cercar recursos o fer un acte per recollir diners.
Vam estar d’acord i vam proposar : Una recollida de material que ja existia i que estava al nostre abast. Una redistribució entre nosaltres i gent del nostre grup, i accions, com una cercavila conjunta amb la gent del Guinardó. La formació de piquets va quedar per la reunió del dimarts 28-9 a les 20 hores, al mateix lloc.
NO A LES RETALLADES SOCIALS I LA REFORMA LABORAL.
ç
L’ATAC DEL CAPITAL EXIGEIX UNA RESPOSTA CIUTADANA CONTUNDENT
TOTS A LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE 2010
COMITÉ DE VAGA DE CAN BARÓ
Hem creat un comité de vaga a Can Baró
El proppassat dimecres 22 de setembre hi va haver un reunió de veïns el la qual es va debatre el tema de la proposta sindical de VAGA GENERAL pel dia 29 i volem que esteu assabentats del que es va parlar.
Vàrem decidir crear un comité de vaga del barri, i crear una plataforma informativa.
Esperem que decidiu participar en la moguda i actes de la Jornada de Vaga i pugueu ajudar a canviar les coses.
A més a més estem a l'inici de grans canvis de tota mena a Catalunya.
Els canvis, com els camins comencen pels primers passos.
Endavant.
Toni del comitè de vaga de Can Baró.
Vàrem decidir crear un comité de vaga del barri, i crear una plataforma informativa.
Esperem que decidiu participar en la moguda i actes de la Jornada de Vaga i pugueu ajudar a canviar les coses.
A més a més estem a l'inici de grans canvis de tota mena a Catalunya.
Els canvis, com els camins comencen pels primers passos.
Endavant.
Toni del comitè de vaga de Can Baró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)